Classificat com a: Sense categoria
Felicitats als anxovetes!!!!
Avui en fan 32!!! Suposem que ja tenen superada la crisis dels 30… Tot i que algun d’ells ja està superant la dels 40… (avançats i previsors que són ells… 
Ja es diu, feina feta no fa destorb!!!
Classificat com a: Sense categoria
No ens fem la idea de la importància que té que aquelles petites coses quotidianes funcionin correctament, fins al moment que fallen, evidentment… Llavors, passen a ser la nostra primera prioritat, i resoldre el problema passa a ser una QÜESTIÓ D’ESTAT!!!
Doncs, vés, ahir a la nit la calefacció i aigua calenta de casa meva es van declarar en vaga indefinida… I aquest matí, a l’hora de la dutxa, continuaven fent la seva reivindicació!!! Quin plaer dutxar-se amb aigua gelada en un lavabo fred com el nas d’un gos (recordeu, la calefacció tampoc no funcionava…)!!! 
Aquest matí m’he vist interpretant la pel·lícula “Psicosis”, concretament l’escena de la dutxa en la qual el senyor Hitchock utilitza el recurs de posar-li aigua freda a la pobre actriu per tal que el crit sigui més real… I jo em pregunto: no li va posar una denúncia???? (jo ho hagués fet…)
A més, al servei tècnic m’han dit que fins dijous, res de res… Algú m’acull a la dutxa de casa seva???
Classificat com a: Sense categoria
Allà on treballo cada dia hem de passar per un arc detector de metalls i passar totes les bosses per una aparell de raigs X, a l’estil dels aeroports. Bàsicament comproven que no portis càmeres de fotos, ni vídeo i també et miren el mòbil per comprovar que tampoc té càmera…
Els pobres segurates deuen flipar amb mi… Cada dia porto una cosa rara nova! Suposo que ara ja s’hi han acostumat, però normalment entro el clarinet a la feina (pobret, tot sol no es pot quedar al cotxe!) Els primers dies me’l feien obrir cada dia… Després hi vaig afegir el metrònom i l’afinador elèctric… Cada dia em deien que portava dues càmeres de fotos a la funda del clarinet!!! Així què, amb tota la cua que es forma a l’entrada, obre la funda i ensenya-l’s els trastets electrònics per a que comprovin què allò no té càmera…
Un parell de dies, vaig portar garrafes d’oli de cinc litres a la feina… au, les garrafes a la cinta transportadora… (Niña, ¿eso qué es??? No será alcohol, verdad???), i avui havíem de fer un regal i portava un parell d’ampolles de vi… (ui, ui, ui…. he recordat massa tard que a l’empresa no es pot entrar alcohol…)
- Niña, ¿eso son dos botellas de vino?
- Sí, sí, però són per a fer un regal….
- De regalo… seguro??? (fent cara de que tenia claríssim que enlloc de fer el cafè amb llet per esmorzar, jo em pimpava una ampolla de vi sencera…!)
- Sí, sí… de verdad, es de regalo… (Glups)
- ¿Dónde trabajas??? (n’estic segura que durant el matí vindran els de l’empresa de seguretat i em faran una prova d’alcoholèmia…
Vaja, que els segurates creuen que sóc una contrabandista de productes il·legals, seguríssim…
Classificat com a: Sense categoria
Us heu aturat mai a pensar quantes hores perdudes al dia teniu??? Esperant, desplaçant-vos, fent cues…
L’altre dia ho comptava, i només en transport, cada dia perdo TRES hores… Tres hores de la meva vida invertides en res… O bé, tres hores de “gossejar” al sofà que no he pogut gaudir… Si a més, li sumem les hores setmanals que he d’esperar al “senyoret” de la meva feina que sempre surt impuntual (vegeu: La Puntualitat)… Més, les NOU hores de treballar (una de menjar)…
La veritat, queden molt poques hores per a VIURE i fer les coses que t’agraden…
L’altre dia un mariner mallorquí comentava a l’hora de dinar que les dones som menys intel·ligents perquè no som les que acumulem la majoria de riquesa del món… I que les úniques intel·ligents eren aquelles que o bé són riques, o bé prou intel·ligents per a casar-se amb un home ben carregat de diners… (Evito fer valoracions sobre aquesta opinió amb la qual estic totalment en contra… ) Ara bé, veient la vida que porto…
FAIG UNA CRIDA ALS HOMES PODRITS DE DINERS!!! N’hi ha cap que estigui disponible??? )) (Anel, m’ho sabràs perdonar, veritat???) )
Amb aquests comptes d’hores, no m’estranya que sempre vagi com el conillet del llibre “Alícia al país de les meravelles”…
Classificat com a: Sense categoria
Eps, lectors i lectores actius/ves i silenciosos/es del Món de la Mitu!
Com haureu comprovat he canviat de casa! De moment tinc tots els meus trastos a l’anterior residència del Blocat, però ja m’he instal·lat aquí… La paciència té el seu límit, i el Blocat ja havia esgotat la meva…
Us demano comprensió per si apareixen coses rares a la pantalla o no deixa fer certes opcions que abans sí que es podien fer… M’estic acostumant on són els interruptors i les aixetes de la nova residència i és molt possible que al principi surtin coses rares…
Si dóna problemes, feu-m’ho saber…
