El món de la Mitu

Estic en crisi. Cada dia em costa més llevar-me i anar a treballar a aquell zoològic de víbores i altres bèsties nocives per a la salut… Les hores se’m fan eternes i la feina m’avorreix… La veritat, amb el canvi he guanyat en qualitat de vida (hores de vida privada) i en distància, però hi he perdut en moltes d’altres… Començo a plantejar-me cap a on es decanta la balança.

Tanta gent i tantes poques persones. Afortunadament alguna bona persona  pots trobar-hi, perquè si no, començaria a pensar que és un lloc de desterrament de tots els indesitjables socials de l’organització…

Bé, ja veieu que avui no és un bon dia…  (Every day is not a good day…). Ja en vindran d’altres de millors…