Classificat com a: Sense categoria
Tant que costa d’aprendre, i tant ràpid que es perd… 
He decidit treure-li la pols al meu anglès, que tants esforços i tants diners m’ha costat aprendre! Perquè, reconegueu-m’ho, si t’estàs una temporadeta sense parlar-lo, s’evapora!!! Llegir, no és tant problema (recordeu, encara estic llegint-me els Pilars de la Terra en anglès… i el temps que em durarà!!!), però quan has de parlar-lo o escoltar-lo, la cosa canvia…
S’ha de dir que a la que li convindria apuntar-s’hi pel negoci és la Fonsa (botiguera del poble), perquè amb l’allau de guiris que té a la botiga, es troba amb barreres lingüístiques insuperables (fins i tot per a l’idioma universal dels gestos!!!)… Més de tres dies he hagut d’explicar al guiri de torn quines diferències hi havia entre dos pans de motllo, on eren les cerveses i quin preu tenia el pot de favada… 
)) Potser si li demano feina de traductora a temps complet, faria la primera pela…
La Prins, inconscient que és ella (je, je, no sap on s’ha fotut… )), serà la nostra “teacher”…
