Tot un espectacle de so, imatges, llums i muntatges hidràulics!!! Va ser impressionant!

Aquests són els responsables que avui quasi no pugui ni obrir els ulls i m’estigui morint de son…

L’únic que vaig trobar a faltar va ser l’espontaneïtat i la “xispilla” que acostumen a tenir els directes… i és que clar, havien d’estar tant pendents d’on era la càmara i cap a on s’havien de moure, que la part del directe se’n va ressentir una mica pel meu gust… tot i això, una gran experiència!

De tant en tant, la Mitu es veu atacada per unes pulsions irrefrenables que l’obliguen a fer compres compulsives… No hi pot fer més, forma part de la seva naturalesa consumista en letàrgia…

Bé, l’altre dia, presa de l’atac en qüestió, es va comprar… una panificadora!!

Per als que no esteu al dia en petits electrodomèstics de la llar, és una màquina de fer pa, que juntament amb uns paquets de preparat de farina i llevat, i aigua, et permeten tenir pa calentet i del dia (sobretot a les persones mandroses com jo que no van mai a comprar pa perquè no poden llevar-se deu minuts abans )…

A que no sabeu què vaig sopar ahir???

Espero que no sigui d’aquelles coses que només les estrenes i no les utilitzes mai més, perquè si no el pa que vaig menjar ahir m’haurà sortit per 45 euros!!!

Què esmorzaríeu aquest cap de setmana…

ENSAÏMADA O SOBRASSADA?

Quin dilema més gran… 

Cuideu-me la paradeta (si li voleu treure la pols, em fareu un favor…)

Raqueta de tenis

Jo ja ho volia, ja, però es veu que estic predestinada a no aprendre a jugar a tenis… sniff, sniff…

Un dels efectes col·laterals de les ventades de l’altre dia va ser el tancament de les pistes de tenis del poble, i fa pinta que estaran tancades FOOOORRÇÇÇÇÇAAAAAA temps…

El que més ràbia em fa és que ara tenia una raqueta DECENT!!!! Vaja, malaguanyada raqueta… ara l’hauré de fer servir de decoració… sniff, sniff…

Enyoraré les frases mítiques i “carinyoses” del Ninyo (el nostre sofert entrenador)….:

- Mitu, sembla que siguis una egípcia!!! No cal que vagis corrent de costat!

- Mitu, et lligaré la raqueta al canell amb un fil-ferro!!!

- Mitu, el peu, el peu, el peu!!!!

- Mitu, fés el favor de picar la pilota abans de que et passi!!! je, je, je… aquesta era la més repetida…

Jugar a tenis, sincerament, no ho fèiem gaire, però riure… )) ja, ja, ja…

Dissabte vam anar a veure un concert a l’Auditori de BCN. Era un concert de Mozart a càrrec de l’OBC i dirigit per… Eiji Oue!!! Si li doneu un cop d’ull al vídeo veureu que l’Oue té una manera de dirigir força especial, i que no es pot dir que no sigui expressiu!!!

No he trobat cap vídeo que mostrés en tota la seva dimensió l’Oue-espectacle que vam veure. Però aquest s’hi acosta bastant…

Durant els primers minuts de concert a tothom li va costar força no riure de les gesticulacions i expressions facials d’aquest home…  Tot un espectacle!

Ah! el concert va estar molt bé, per cert!

Espelma

Aquest cap de setmana ha estat com un “Retorn al passat”… Com en el temps dels avis, que vivien sense “lectra”… O el que vé a ser el mateix: sense llum, sense calefacció, sense aigua calenta, sense mòbil i sense telèfon fix! Totalment incomunicats i sense possibilitat de fer res que necessités electricitat (que avui dia són la majoria dels aparells). Des de dissabte al matí va marxar la llum, i aquest matí de dilluns encara no havia tornat (cosa que m’ha implicat tornar-me a dutxar amb aigua freda!!!!)

Afortunadament, tinc foc a terra a casa i la cuina de gas funcionava, cosa que m’ha permès cuinar… Només espero que no ens quedem sense aigua… si no torna la llum aviat, ens quedarem sense aigua al poble… i llavors hauré d’emigrar a algun altre lloc…

El més impactant ha estat veure els arbres que has vist tota la vida pel poble caient davant dels teus nassos! Arbres enormes arrencants de soca-arrel!! Antenes de tv desaparegudes del paisatge de les teulades, fumeres trencades, claraboies desaparegudes, sostres d’uralita emportats pel vent, teules i toves trencades, cotxes als quals els han caigut arbres i d’altres objectes a sobre… i al meu pobre molí de vent del tros, se li ha trencat alguna aspa!

Certament, no estem preparats per aquestes inclemències…

Vaig a llençar el menjar de la nevera i congelador i a comprar-me una ràdio amb piles…  sniff, sniff…

La profe d’acompanyament de piano del Conservatori té un grup de música. Ahir em va comentar que amb el seu grup es presenten a Eurovisió… El grup es diu Sal150 (són de Tgn).
Ha demanat als alumnes que la votin i que en facin difusió. Si queden entre els 5 primers seran finalistes… Ara mateix són a la posició 15…
Bé, que si voleu votar heu d’anar a la següent adreça:
http://www.rtve.es/television/eurovision2009/candidatos/sal150.shtml

Es poden fer 5 votacions per dia i per cada correu electrònic. Després t’envien un correu que cal confirmar.

Creieu que m’aprovarà l’assignatura amb la propaganda que li he fet??? ja, ja, ja…

Res, que passeu bones festes i bon… (tot això que s’acostuma a dir per aquestes dates, etc., etc.)! I feu cas, que us ho diu l’Armstrong!!!

Dimarts 16/12/08, l’Octavi Fullat va presentar el seu nou llibre al programa del Cuní, els Matins.

Podeu veure el vídeo al següent en llaç: Presentació llibre Fullat a TV3