Classificat com a: Sense categoria
Riiiiiiiiiinnnnnnnnnnggg, riiiiiiiiiiiiinnnnnnnnng, riiiiiiiinnnnnnnnnnnng (sóna el mòbil)
- Ei, hola Sr. X! Què fas?
- Eh, que estic a prop de la teva feina que he anat a recollir un document. Et pots escapar cinc minuts a fer un cafè?
- Sí, suposo que sí, quina hora és?
(soroll de bossa remenant-se de fons)
- Merda, merda, no sé on és…. Ostres, no trobo el mòbil!!! On me’l dec haver deixat…
- ??????????? Sr. X……. que no estàs parlant pel mòbil ara?????
Classificat com a: Sense categoria
El títol del post és el que marcava el meu cotxe aquest matí…. A més, suma-li que feia vent, per tant, la sensació de fred era més gran!
M’estic plantejant mudar-me a un país més càlid… Si em toca la loteria, me’n vaig a les Bahames!!!! 
Brrrrr…… quin fred!
Classificat com a: Sense categoria
L’anxoveta Toti i jo, fa temps que hem arribat a una conclusió… necessitem un GPS com l’aire que respirem!
Ja sé que hi ha gent que són GPS humans (veritat, Noe?), però m’imagino que la part de GPS de més que tenen és la que no ens han posat a nosaltres dos… 
Torneu-nos-la!!! Lladres!!!
El Toti és capaç de preguntar CADA VEGADA que baixa a les Gavarres quina és l’entrada que ha d’agafar per anar al centre comercial… sniff, sniff (ja veieu que hi ha casos més flagrants que d’altres…). Però la menda no es queda curta… m’he perdut: anant a Cambrils des de Tarragona, anant a la feina (quan treballava al Vendrell), agafant la direcció contrària d’on hauria d’anar sense adonar-me’n, i tot d’altres variants que fan plorar…
L’experiència em diu que em perdo cada vegada que faig una ruta nova conduint sola (o amb el Toti, que ve a ser el mateix… Sniff, sniff!
Al que anàvem! A algú li sobra un GPS per a fer una bona obra de caritat????
Classificat com a: Sense categoria
Aquesta entrada la dediquem a l’Anel…
No sé vosaltres, però no m’hagués agradat gaire ser la noia que “intenta” tocar Bach. I menys, veure la cara que fa el Casals quan ella “afinava”…
Casals, un geni com a músic i persona.
Classificat com a: Sense categoria
En un tres i no res, ja ens hem plantat a la castanyada… Tot i que aquest any, als que no treballem el dissabte, ens escatimen una festa… I no me n’adonaré, que ja serà Nadal… El temps passa volant! (aquí teniu el tòpic del dia…
El que passa és que els tòpics es basen en certa part de realitat… com més gran et fas, més ràpid et passa el temps. Jo crec que la causa n’és que perds la il·lusió d’esperar, esperar una festa, una trobada, un… Les coses desitjades, fan que el temps s’allargui… I com més gran et fas, més costa que les coses t’il·lusionin…
Ai, xavalins i xavalines, les meves paraules són fruit de la crisi… la dels 30!!!
Classificat com a: Sense categoria
Tant que costa d’aprendre, i tant ràpid que es perd…
He decidit treure-li la pols al meu anglès, que tants esforços i tants diners m’ha costat aprendre! Perquè, reconegueu-m’ho, si t’estàs una temporadeta sense parlar-lo, s’evapora!!! Llegir, no és tant problema (recordeu, encara estic llegint-me els Pilars de la Terra en anglès… i el temps que em durarà!!!), però quan has de parlar-lo o escoltar-lo, la cosa canvia…
S’ha de dir que a la que li convindria apuntar-s’hi pel negoci és la Fonsa (botiguera del poble), perquè amb l’allau de guiris que té a la botiga, es troba amb barreres lingüístiques insuperables (fins i tot per a l’idioma universal dels gestos!!!)… Més de tres dies he hagut d’explicar al guiri de torn quines diferències hi havia entre dos pans de motllo, on eren les cerveses i quin preu tenia el pot de favada… )) Potser si li demano feina de traductora a temps complet, faria la primera pela…
La Prins, inconscient que és ella (je, je, no sap on s’ha fotut… )), serà la nostra “teacher”…
Classificat com a: Sense categoria
Està comprovat, com més temps lliure tens, menys coses fas… Hi ha persones que estem programades per a treballar sota pressió. Si no hi ha pressió, no hi ha moviment ni motivació per a fer res…
Aquests dies lliures, els meus famosos “post-it” de llistes de “Fer”/”Comprar”/ “Estudiar”, no tenen cap mena d’autoritat moral sobre mi… són paper mullat.
Per cert, ahir dimecres (única tarda lliure a la setmana que tinc), em vaig passar quasi tota la tarda gossejant al sofà… Avui, tocarà córrer per acabar de fer tot el que havia de fer per avui i podia haver fet ahir tranquil·lament…
La meva llista d’avui (apretadeta…):
Fer (Dijous tarda – 17-19h.):
- Estudiar “Vals” (Cambra) / Estudiar piano “Último suspiro” (2a part) / Estudiar Lectures de llenguatge
- Preparar Túpers dinar per demà
- 19.30-21.30h. Conjunt instrumental
(I encara tinc la intenció de trobar mitja horeta per a fer un cafè ràpid amb algun coix…)
Coses de la naturalesa humana…
Classificat com a: Sense categoria
Estic en crisi. Cada dia em costa més llevar-me i anar a treballar a aquell zoològic de víbores i altres bèsties nocives per a la salut… Les hores se’m fan eternes i la feina m’avorreix… La veritat, amb el canvi he guanyat en qualitat de vida (hores de vida privada) i en distància, però hi he perdut en moltes d’altres… Començo a plantejar-me cap a on es decanta la balança.
Tanta gent i tantes poques persones. Afortunadament alguna bona persona pots trobar-hi, perquè si no, començaria a pensar que és un lloc de desterrament de tots els indesitjables socials de l’organització…
Bé, ja veieu que avui no és un bon dia… (Every day is not a good day…). Ja en vindran d’altres de millors…
Classificat com a: Sense categoria
Vés, l’altre diumenge no esperava anar enlloc després de tocar al cercavila del Masclet, però, vaig trobar companys de “farra” i em vaig animar a veure el concertillu que feien a la plaça de les Peixateries Velles.
No guanyaran el premi per l’excel·lència musical, però la veritat és que eren molt divertits, i el bon rotllo que destil·laven no tenia preu!
Sva-ters (segons la seva pròpia definició): Els sva-ters som una colla d’onze sanguangos d’Alcàsser (l’Horta Sud) que un bon dia, cansats de vore com Enrique Iglesias tenia totes les dones que volia i nosaltres no, decidírem fer-nos estrelles del rock a vore si així ens desvirgàvem i de retruc recorríem món.
El Masclet que em vaig pimpar en dejú suposo que també devia ajudar a que m’agradessin més… )
Classificat com a: Sense categoria
Algun avantatge he de tenir per treballar a Tarragona, no??? (enguany, santa Tecla m’agrada més, quasi més que la Misericòrdia… )
Ens retrobem (o no), dimecres de la setmana vinent…
