El món de la Mitu


Missió impossible…
febrer 20, 2008, 9:06 am
Filed under: Sense categoria

Aparcar al poble és…. MISSIÓ IMPOSSIBLE!

Ahir vaig haver de contemplar amb llàgrimes als ulls i profunda pena com el Neng em ROBAVA l’últim lloc disponible al Fossar Vell!!! Grrrrr…. La propera vegada treuré la destral i ens el disputarem…. 🙂

Trenco una llança a favor dels aventurers descobridors de nous llocs per aparcar!!! La imaginació i intel·ligència demostrada per a optimitzar l’espai és enorme… A més, us n’heu adonat que una vegada el lloc ha estat descobert, passa a ser una plaça de pàrquing fixa??? El problema és que de vegades, a la setmana d’haver descobert el lloc, es produeix un fenòmem paranormal… No se sap com, creix una mena de piló del terra (és una nova espècie de fongs????)  acompanyada de línies grogues…

Aquí us deixo una proposta per a optimitzar el poc espai lliure per a poder aparcar que queda a Alforja. En la meitat d’espai podríem aparcar el doble!!! Què us sempla la idea?

Ah, per cert, com que jo sempre arribo molt tard al poble em tocaria sempre l’aparcament del pis de dalt… :-)))



Coses que sempre deixem per demà…
febrer 6, 2008, 9:29 am
Filed under: Sense categoria

L’altre dia escoltava per la ràdio un programa on s’anunciava que la tertúlia de la tarda aniria sobre perquè sempre deixem les coses per demà, què ens impulsa a no fer-ho quan toca tot i que sabem que ho hem d’acabar fent… 🙂

El top dels exemples és estudiar, evidentment!! Quan has d’estudiar i no en tens ganes, és quan t’adones que la nevera s’ha de netejar, que caldria anar a comprar, que s’han de fer rentadores i que planxar és una qüestió d’estat i que s’ha de fer amb urgència (tot i que la pila de roba per planxar faci dies que ens fa companyia… :-))  Bé, suposo que ja sabeu a què em refereixo… 🙂

Doncs, arrel del programa de ràdio, em va venir al cap una cosa que sempre deixava per demà, i que cada any acabava “caducant” i per tant, no la podia fer… Quan anava a treballar a l’IMFE passava per davant del Pere Mata, i a aquestes alçades d’any, tots els ametllers estaven florits… Era la foto genial: el sol començava a sortir, els ametllers florits i el Pere Mata de fons…  Doncs no, cada matí deia: demà agafo la càmara i faig la foto… bé, doncs demà…. demà…. I au, tots els ametllers deixaven de tenir flor i fins l’any vinent!!! 😦 Com compendreu, no puc posar la foto a la què em refereixo, perquè no la vaig arribar a fer mai…

Ho sento, no us puc donar la resposta al perquè ho deixem tot per demà, no em vaig acabar d’escoltar el programa de ràdio…. 🙂 Continuarem condemnats a deixar-ho tot per demà…